Crónica d'un viatge en solitari amb bicicleta, que volia arribar a l'Atlàntic però les epidèmies i fronteres interiors van portar al Mediterrani valencià.
Escric des de Tuejar, al Alto Túria. Hi he arribat amb la bicicleta des de Segorbe, al Alt Palancia, per un coll de 1000 metres i un santuari que te una enorme gruta al fons de la que hi ha una ermita. L'Església s'ha rendit, la pica d'aigua beneïda està seca i es recomana hidrogel. Volia anar a Galicia i travessar Aragó, però el van tancar. Després Castilla la Vieja i ahir la Nueva. Avui la Comunitat Valenciana però ja estic a dins perquè vaig arribar ahir en tren a Sagunt. La meitat dels pocs passatgers eren migrants, sembla que a Sagunt poble parlen valencià i a Sagunt Port castellà. Crèiem que estava tot inventat en murs i fronteres. El meu problema és que l'equipatge m'havia de fer sobreviure a una nit al pàram castellà, en el cas que l'hivern s'avancés i es tanquessin hotels per aturar als virus i salvar vides. Porto 15 kg a les alforges, amb eines i aigua. Amb una bici amb rodes de 29" es com arrancar una moto gran. Amb tot tancat, recorreré la C